El divendres 11 de novembre a les 19:00 h el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, va presidir la inhumació perpètua a l’església de Santa Maria de Montalegre de les restes del servent de Déu José Mª Hernández Garnica, un dels tres primers fidels de l’Opus Dei ordenats sacerdots, que actualment està en procés de canonització. A l’acte van assistir nombrosos fidels, que omplien a vessar l’església, també familiars.
Inici de la litúrgia de la Paraula
A l’acte van assistir el Vicari episcopal de zona, Mn. Joan Galtés, els membres del Tribunal designat per a aquest trasllat pel Sr. Cardenal: Jutge Delegat, P. Ramon Domènech, ofm, Promotor de Justícia, Mn. Alejandro Marzo i la Notari Actuaria, Dª. Chiara Rostagno. També el Vicari de la Prelatura de l’Opus Dei a Espanya, Mons.
Un moment de la cerimònia
La processó d’entrada es va iniciar amb el cant «Al·leluia!, som a la Casa del Senyor», acompanyat a l’orgue per Josep Masabeu i dirigit per Francesc Umbert. Tot seguit quatre persones van traslladar les restes del servent de Déu, entrant per la capella de la Miraculosa fins al començament de la nau.
Un moment de l’homilia del Sr. Cardenal
La primera part de la cerimònia va consistir en una litúrgia de la Paraula, amb una lectura de la carta de l’apòstol Sant Pau als Romans i la proclamació de l’evangeli de les benaurances, segons Sant Mateu.
Un moment de les pregàries
En la seva homilia, el Sr. Cardenal va recordar la vocació universal de tot batejat a la santedat, la primera i fonamental vocació. Fent esment a la lectura de la carta de l’apòstol Sant Pau als Romans – «l’Esperit (…) dóna testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també hereus»- va glossar la nostra filiació divina, que ens porta a imitar el Pare: «si Déu és Sant, Sant, Sant, nosaltres hem de ser també sants. el nostre Senyor, el més important, el més necessari; el que deia Sant Pau: ‘no sóc jo qui viu en mi, sinó que és Crits que viu en mi’.
El trasllat a la capella del Santíssim
Va comentar també un aspecte que va lluitar per viure aquest servent de Déu, seguint la predicació de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, i que el Concili Vaticà II va promulgar de forma solemne en la constitució dogmàtica «Lumen gentium», que allò específic del laic «és estar enmig del món, com a cristià i com a cristià. les estructures i les institucions d’aquest món”. Va recordar també la crida urgent de sant Joan Pau II als laics a la «Christifideles Laici» a estar més presents al món.
El Sr. Cardenal llegeix l’oració de benedicció del sepulcre
Va passar després a comentar les benaurances, proclamades a l’evangeli, assenyalant que «sembla una contradicció, són les aparents contradiccions de l’evangeli, són les matemàtiques de Jesucrist, que no coincideixen amb les nostres …. ‘Qui vulgui ser el primer, que sigui l’últim’ perquè torna. A l’ovella perduda, el bon pastor la va a buscar d’alguna manera castigar-la, però l’ovella està cansada, ell també, però l’ovella està cansada a les nostres coses quan una persona va entrant pel camí d’estimar Déu i estimar els germans, arriben les benaurances»
El Sr. Cardenal beneeix el nou sepulcre
I va acabar l’homilia dient «Venim aquí a posar-ho tot en mans de Déu nostre Senyor. Senyor, els sants ho són perquè ens ajudin amb el seu testimoniatge, per posar en relleu els teus mèrits infinits i perquè intercedeixin per nosaltres, si és la teva voluntat i que algun dia ho puguem també nosaltres venerar com a beat i com a sant.»
El P. Ramon Domènec, ofm, llegeix l’acta abans de la sepultura
Acabada la litúrgia de la paraula les restes del Mn. José María Hernández Garnica es van traslladar en processó a la nova sepultura, situada a la capella del Santíssim de l’església. Després que el Sr. Cardenal beneís el nou sepulcre, abans que fossin dipositats les restes del servent de Déu, el P. Ramon Domènech, ofm, va procedir a la lectura del pergamí que dóna fe de la causa i de la celebració del dia de la inhumació perpètua.
La nova sepultura del Servent de Déu
Tot seguit els operaris Juan i Francisco Carbonell van procedir a tancar i segellar la sepultura. Durant aquesta operació es va resar un respons, seguit d’algunes melodies de l’orgue.
Finalment, es va cantar el Virolai, mentre el Sr. Cardenal i els sacerdots abandonaven la nau.
Abans de marxar, molts dels presents es van acostar a la sepultura del Mn. José Mª Hernández Garnica, per resar més a prop i passar estampes per la làpida, com a record del dia.
Deixa un comentari